Conclusions

El Mòdul de Processos Educatius II, que està compòs per les matèries de COED i GITIC, ha estat francament interessant. 

Per una banda, pel que fa a COED, hem treballat el llenguatge des del codi escrit, les 4 habilitats lingüístiquesç (llegir, escriure, escoltar i escoltar) i, les característiques i propietats del text. Gràcies  a aquestes explicacions he aprofundit més en el coneixement de la llengua. També, hem estudiat la composició d'un text, i més específicament, la descripció. I, finalment, la comunicació escrita. 

De l'altra, a GITIC hem treballat, en primer lloc, el Google Chrome amb les seves respectives aplicacions com: el Google Reader, Google Drive... A més hem conegut programes com el Twitter, Prezi, CMapTools i Scratch. 

En conjunt amb les dues matèries, hem fet dues exposicions orals: la primera anomenada "Identitat i Territori" sobre l'Ètnia gitana a Barcelona i la segona "Un bon comunicador" sobre Eduard Punset. Mitjançant aquestes dues exposicions orals, haviem d'utilitzar els coneixements apresos en les dues matèries.

Gràcies a aquest Mòdul he après moltes coses noves, tant pel que fa a la llengua (escrita i oral) com, també, pel que fa a les noves tecnolgies, com per exemple, la creació d'un bloc, tenir un twitter, dur a terme un prezi... 

Gràcies a aquest bloc podeu veure una pinzellada del que hem treballat al llarg d'aquest Mòdul. 

CMapTools

El CMapTools és un programa de creació i edició de mapes conceptuals. Permet tant el treball individual, com a Internet. 

Aquest programa ens ofereix moltes plantilles ja preparades per utilitzar i diversos objectes com figures geomètriques, tipus de fletxes, estrelles... A més, també, permet pujar imatges del nostre propi ordinador. Es poden realitzar diversos mapes alhora que es col·loquen diferents pestanyes. 

Cal dir, que permet convidar a altres col·laboradors, afegir comentaris i enviar el mapa per correu. Finalment, també és pot exportar com a imatge o PDF per desar-lo a l'ordinador.

És una eina molt interessant i molt util per fer esquemes de tipu conceptual. Molt utilitzat entre els estudiants.

Scratch

L'Scratch és un programa educatiu que permet crear animacions mitjançant diferents presonatges. Aquests tenen la capacitat de moure's (caminar, corre, saltar...), parlar, etc. Mitjançant la imaginació pots dur a terme diverses històries.

Aquest programa és molt efectiu per l'aprenentatge d'un infant, atès que ha d'aplicar certs coneixements a l'ordinador, com per exemple, les matemàtiques. L'Scratch és molt eficaç i intensifica la imaginació, a més, es poden crear tot tipus de jocs.

Finalment, si voleu aprendre amb més precisió el funcionament de l'Scratch us adjunto un vídeo.

Gestió de la informació i TIC

Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom és una teoria creada per Benjamín Bloom el 1950. Consisteix en un conjunt de mecanismes clau per docents, es crea per estructurar i comprendre els processos d’aprenentatge. La Taxonomia atent moltes de les pràctiques tradicionals de l’aula, però no atent a les relacionades amb les TIC i només es centra en el domini cognitiu. És a dir, no es pot entendre un concepte si primer no el recordem i no podem aplicar els coneixements i conceptes si no els entenem.

Als anys 90, la taxonomia va ser revisada per un antic estudiant de Bloom, Lorin Anderson. La nova Taxonomia no es restringès a l’àmbit cognitiu, sinó que té elements cognitius, mètodes i mecanismes. La Taxonomia per a l’era digital s’enfoca en els mecanismes i les TIC, és a dir, per a recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.

Aquesta Taxonomia revisada té unes subcategories:

- Habilitats del pensament d’ordre inferior: recordar, entendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.

- Habilitats del pensament d’ordre superior: Els verbs anteriors no atenen als nous objectes, processos i accions, que degut a la integració de les TIC, fan referència tant a les nostres vides i en els estudiant, com a les classes.

- Habilitats del pensament: La Taxonomia defensa que és més important el coneixement que no pas el contingut, aquestes habilitats són fonamentals per aconseguir els coneixements.

A continuació podem veure una taula que va ser realitzada amb l'objectiu de relacionar cada verb que la Taxonomia de Bloom ens aporta amb algun programa educatiu que hem treballat durant el curs:

Categoria/Verb	Activitat GITIC	Activitats escolar
Crear → animar	Scratch: Permet crear animacions en el que diferents personatges evolucionen per la pantalla, parlen, etc. En el dossier d’Aprenentatge podem tenir més informació sobre l’scratch. (el meu bloc o el d’un company)	- Amb l’scratch podriem fer animacions que poden ser compartides a través del seu espai-web... - També podriem crear animacions amb plastilina i la realització de vídeos. - Alguns professors, com Frank Sabater, fan propostes a través de la xarxa de com utilitzar l’scratch a l’aula.
Crear → publicar	Bloc: El bloc està dissenyat per transmetre informació i és com un diari, és a dir, cada article té una data de publicació, de tal manera, tant el que escriu el bloc com el que el segueix, pot fer un bon seguiment d’aquelll bloc.	- Amb el bloc podem publicar articles, presentacions de google, videos del YouTube, presentacions de prezi...
Analitzar → enllaçar	Prezi: El prezi és una eina molt útil per crear presentacions d’una manera original i diferent al power point. La seva extensió és ilimitada i el seu creador pot jugar amb això.	- Amb el prezi podem fer presentacions adjuntant vídeos i imatges.
Aplicar → compartir	Twitter: El twitter és un microbloc que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges d’una longitud màxima de 140 caràcters.	- Amb el twitter podem seguir a persones i d’aquesta manera veure els seus tuits i les imatges que penjen a la xarxa.

Movie Maker

WINDOWS LIVE MOVIE MAKER

El Movie Maker és un programa per crear, editar i publicar vídeos tant a Facebook, Twitter, YouTube... A aquest  programa hi pots adjuntar tant vídeos, imatges com audio

En el menú del Movie Maker trobem:

• Herramientas de vídeo: Dins d'aquest apartat hi podem trobar "proyecto" (mezcla de sonido), "editar" (per dividir, retallar), "principal" (títol, descripció, crèdits...), "animacions" i, finalment, "efectes visuals". Gràcies a tots aquests apartats podem editar el que és pròpiament el vídeo.

• Herramientas de música: En aquest apartat podem dividir la música també.

Gràcies a aquests dos apartats podem retallar, editar, crear, dividir... un vídeo. És molt últim i molt fàcil d'usar aquest programa tant sigui per crear vídeos d'oci com d'un treball de la universitat.

Cal dir, que finalment, com s'ha esmentat anteriorment, aquest programa et dóna la oportunitat de publicar el vídeo que has creat tant a Facebook com a YouTube.

Us adjunto el meu primer vídeo que vaig crear gràcies al Movie Maker:

Trobo aquest progama molt interessant i animo a tots el que vulguin a utilitzar-lo, atès que el seu funcionament és molt fàcil i podem sortir grans creacions.

Competència comunicativa

Aprendre una llengua no és només adquirir un codi o el conjunt de forma lingüística, sinó molt més. Implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.

A mesura que anem creixen, anem aprenent quan hem de parlar i quan hem de callar, què hem de dir en el moment adequat, etc. Això, com defensa Loayza, podem afirmar que és una competència integral, atès que inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, amb les seves característiques i els seus usos. 

Als 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa, és a dir, un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de sociabilització: comunicar-se de manera eficaç. Per tant, aquesta competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, a més, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques. La competència comunicativa es manifesta tant en els sistemes primaris com secundaris de la comunicació:

- Sistemes primaris: 

Són els de la comunicació quotidiana. Serveixen per a l'intercanvi comunicatiu, necessari per a tots els rols que implica la vida en societat: una trucada telefònica, una carta...

- Sistemes secundaris:

Són de major elaboració i complexitat. Requereixen més capacitat cognitiva del parlant-oient real en la seva tasca de codificar i descodificar textos, atès que aquestes comunicacions es produeixen en esferes de més elaboració cultural.

Però, què és competència comunicativa?

Segons Gumperz i Dell Hymes (1972): La competència comunicativa és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.

Components

1) Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, nivell morfològic, nivell lèxic, nivell sintàctic, i nivell semàntic).

2) Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús. És l'habilitat que s'ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

3) Competència discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere (descripció, narració, etc), i interpretar i produir textos coherent i cohesionats.

4) Competència estratègica: Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d'actuació o d'insuficiències en una o vàries competències.

Marcadors socials

DELICIOUS

Delicious és un servei d'adreces d'interès social a través de la pàgina web. Hi pots guardar i recuperar les adreces que t'interessen, cosa que abans es guardaven des del navegador a l'ordinador de tal manera que només són consultables quan estàs en línia. Les pots classificar mitjançant etiquetes amb paraules clau, això agilitza a l'hora de buscar. Però aquestes etiquetes no només serveixes per agrupar-les sinó, també, compartir-les amb altres usuaris. Així, tu també pots accedir a altres pàgines.

Aquest programa és molt senzill i utilitza un llenguatge HTML molt senzill i el sistema URL. A més a més posseeix el RSS.

MISTER WONG

Mister wong és una pàgina que permet crear grups d'usuaris que comparteixen els mateixos interessos o seguir l'activitat d'altres persones. També, pots recollir adreces d'Internet mitjançant el sistema d'etiquetes, les quals es poden compartir amb altres usuaris, creant així marcadors socials.

PEARLTREES

El pearltrees és una eina molt visual per recullir informació. Es recull en forma d'esquema d'arbre, amb les seves determinades branques, les quals acaben amb perles, on hi ha l'adreça web determinada. Tot i que el format és diferent la idea és la mateixa que el delicious i el mister wong. A més a més, el pearltrees està vinculat amb el twitter.

Exposicions orals

CONSELLS PER PARLAR BÉ EN PÚBLIC

La comunicació oral és un tema molt important en el nostre dia a dia. Com parlar bé en públic  és un llibre escrit per Joana Rubio i Francesc Puigpelat. 

En aquest llibre hi podem trobar moltes eines que ens poden ajudar a l’hora de parlar bé en públic. Et dóna recursos per preparar bé el discurs, controlar els nervis, la mirada i la veu, en definitiva, per ser un bon orador i tenir una bona tècnica.

A continuació observem alguns consells per dur a terme una bona comunicació oral:

• Trucs per controlar els nervis

           -  Si estàs molt nerviós pots aixecar-te i fer algunes passes

           -  Si no tens veu, beure aigua

           -  Somriure. Així relaxes l’ambient

           -  Dominar molt bé el principi i el final de l’exposició

•      Llenguatge oral

-  La veu: Hem de tenir un bon volum de veu, és a dir, una bona intensitat que varia segons el tipus de discurs. No hem d’anar ni molt ràpids ni molt lents. Bona vocalització i articulació: bona pronunciació dels fonemes. I, finalment, una bona actitud pel que fa al registre del llenguatge.

-  L’entonació: Per tal de no produïr un discurs  monòtom, ha d'existir una varietat de frases interrogatives i exclamatives.

-  La respiració: Les pauses són molt importants quan portem a terme un discurs, d’aquesta manera ens relaxem i podem respirar millor. 

-  El silenci: És important fer silencis durant el discurs, ja que dóna entendre que l’orador no està nerviós, permet respirar millor i perment la bona circulació del discurs i remarcar les coses importants.

• Llenguatge corporal

-     La posició del cos dóna imatge de seguretat, sinceritat i tranquilitat. 

-    Gesticular dóna energia i convicció. És molt natural,  sempre que no sigui exagerat.

-    Mirar a l’auditori i demostrar interès pel públic, mitjançant un somriure relaxa l’ambient.

A més a més d'aquests quatre consells que podem veure aquí, el llibre ens ofereix molts més i de molt interessants. Com per exemple, a les tècniques d'estrucutar la informació: mapes conceptuals, presentacions, gràfics, etc. 

La lectura d'aquest llibre és molt útil per conèxier les diferents estratègies per fer una bona comunicació oral d'un discurs. Paral·lelament dón moltes estratègies per preparar l'exposició: com ha de ser el missatge, la seva estructura, la manera de presentar-lo... Al mateix temps, dóna estratègies de la comunicació no verbal, com la gesticulació, les mirades, les pauses, els silencis.. I, finalment, et dóna tècniques de suport en la presentació.

PRIMERA EXPOSICIÓ ORAL: IDENTITAT I TERRITORI

Per posar en pràctica els consells que hem pogut observar en aquest llibre, la meva companya Maria Risques Blasi i jo vam dur a terme una exposició oral anomenada: L'ètnia gitana, en la qual ens vam plantejar tres preguntes a l'hora de fer el treball:

1) Sobre la cultura gitana i la repercussió a la societat catalana

2) L'escolarització dels nens d'ètnia gitana (més especialment, l'absència escolar)

3) La relació família - escola

Per poder respondre a aquestes preguntes vam anar a l'institut SES Cristòfor Colom, del barri del Bon Pastor (Barcelona), on vam poder dur a terme una entrevista a la directora del centre i veure les instal·lacions, a més a més, d'observar el dia a dia dels nens a l'institut. 

Per dur a terme la presentació vam tenir el suport d'un prezi el qual el vam fer nosaltres mateixes, on hi podem veure entrevistes i imatges.

En general, penso que la presentació va ser molt correcta, no ens vam passar del temps i en tot moment ens vam dirigir al públic de tal manera que generava interès al públic sobre el tema. 

Finalment, cal dir, que per calmar els nervis, portàvem la presentació molt ben preparada i abans de començar l'exposició vam respirar fons i vam deixar els papers a un costat i vam començar amb l'explicació.

A continuació us deixo el prezi que vam crear per si us interssa saber una mica més sobre aquest tema:

SEGONA EXPOSICIÓ ORAL: UN BON COMUNICADOR

La segona exposició oral que vam dur a terme era sobre un bon comunicador. Haviem de saber utilitzar les noves tecnologies per explicar les característiques d'aquest bon comunicador. El meu grup estava integrat per: Cristina Mateu, Maria Risques i Andrea Pulido. Vam escollir com a bon comunicador a Eduard Punset. 

Per realitzar aquest treball vam crear un bloc, el qual explicava la biografia d'Eduard Punset, quines xarxes socials utilitzava (twitter i bloc personal) i, finalment, vam realitzar un prezi, el qual parlava sobre els mitjans de comunicació que hi havia sortit: anuncis, entrevistes, programes...

A més a més, vam analitzar alguns articles que va escriure Punset al seu bloc i vam poder veure que fa preguntes retòriques, fa comparacions, parla sobre la felicitat i fa referència a altres científics, mitjançant cites i exemples.

http://edpunset.blogspot.com.es/

El llenguatge

EL LLENGUATGE DE LES LLENGÜES

Tot ésser humà es comunica per mitjà d'alguna llengua. Per tant, podem dir que el llenguatge és el mitjà d'expressió i de comunicació pròpi dels éssers humans. Cal dir, però, que aquest llenguatge és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats: no només és diferent quantitativament, sinó, també, qualitativament.

Gràcies al llenguatge podem comunicar-nos, però no només això, sinó podem organitzar l'entorn en el qual vivim, i ho fem en diferents graus. Per tant, classifiquem segons les diferències de tamany, forma i situació. 

El llenguatge també ens permet pensar, és a dir, sense la base d'una constitució cerebral mínimament adequada no és possible pensar.

Podem recordar, atès que el llenguatge és el suport bàsic de la memòria, tant individual com col·letiva.

És autoexpressió, l'emissió d'un missatge no és una altra cosa que una descàrrega, una manifestació del propi estat d'ànim: paraules, renegs... és a dir, un discurs intern.

EL CODI ESCRIT

Existeixen diferències entre el codi escrit i el codi oral:

La comunicació oral és immediata en el temps, mentre que l'escrita és diferida.

   Característiques contextuals: es refereixen al context de la comunicació.
   Característiques textuals: missatge de la comunicació: adequació, coherència, cohesió, fonologia, morfologia, sintaxi, lèxic.



4 HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

Les habilitats lingüístiques són indispensables per poder-nos comunicar correctament.

• LLEGIR (comprendre)

Llegir és el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit. 

Segons Isabel Solé (92) llegir és:

1) Llegir és un procés actiu, perquè qui llegeix ha de construïr el significat del text, és a dir, el significat que l'autor va voler donar-li. Sinó que és una construcció propia que implica el text, els coneixements prèvis del lector i els objectius amb què s'enfronta l'autor.

2) Llegir és aconseguir un objectiu, ja que sempre llegim per un motiu. Hem de tenir present: l'objectiu és el que marca la lectura, els objectius poden ser molts i molts variats (plaer, buscar informació, aprendre...)  i, finalment, l'objectiu determina el tipus de lectura, les estratègies i el control sovint inconscient que fem sobre la lectura.

3) Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap. A més a més ha d'adaptar-se al text, transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

4) Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència contínuo.

*Inferència: Habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta (context) , és a dir,"superar llacunes". És sinònim de deduir.

Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Això, ho fa a partir d'alguns elements del text i, també, en funció dels coneixements previs que té. A mesura que va llegint va vertificant o refutant les hipòtesis inicials i en va creant de noves.

• ESCRIURE

Procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Escriure va molt més enllà de posar lletres en un paper. Hem de tenir en compte els aspectes formals (caligrafia, la relació so-grafia, la distribució en l'espai) i els aspectes lingüístics (gramàtica, fonètica, semàntica, morfologia...). També hem de tenir en compte els aspectes discursius (procés de composició del text, característiques/propietats d'un text, i la tipologia textual).

• PARLAR

Expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

• ESCOLTAR

Comprendre un missatge a partir d'enjegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.


Què implica escoltar?
Demana un paper actiu i participatiu, respecte per l'emissor i les seves idees. Intentar ser objectiu per intentar entendre què ens vol dir l'altre. Descobrir els objectius/propòsits de l'orador.

Com hem pogut observar, les quatre habilitats lingüístiques són molt importants, no tant sols per la professió com a mestre, sinó, també, en el nostre dia a dia. Aquestes quatre habilitats les posem en pràctica cada dia, per tant, és molt important que entenem el significat de cada una per tal de fer-ne un bon ús. 

CARACTERÍSTIQUES I PROPIETATS DEL TEXT

Són les qualitats que té un escrit quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan tenim aquestes característiques parlem d'un text significatiu.

• DESCRIPTIVES: Són les característiques que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

- Adequació: És el grau d'adaptació d'un text en la seva situació comunicativa. Tenint en compte el seu registre i dialecte adequat. No només el grau de formalitat, sinó d'especificitat.

- Coherència: Propiat del text que selecciona la informació rellevant de la que no n'és. A més a més, estableix una relació lògica, no contradictòria, entre les diferents parts del text.

- Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i permeten al lector o oient interpretar-lo amb eficàcia.

• PRESCRIPTIVES: Són les que determinen normes d'ús. 

- Correcció

- Variació

EL SILENCI

Hem llegit uns textos sobre la importància del silenci. Quan parlem de silenci no només ens referim al silenci exterior, sinó també del silenci interior, aquest silenci que ens és d'impossible moltes vegades de realitzar-lo, atès que pensaments, moltes vegades indesitjables, ens persegueixen i no ens deixen estar tranquils amb nosaltres mateixos.

Hem comentar diversos articles sobre aquest tema, en especial, he treballar el del professor Francesc Torralba, el qual defensa que el silenci exterior és el punt de pertença d'un viatge cap el silenci interior.

UN BON COMUNICADOR

Les característiques les quals ha de tenir un bon comunicador. Alguns adjectius d'un bon comunicador són: clar, precís, neutre, intel·ligent, senzill, dinàmic, respectuós, segur...

Exemples de bons comunicadors van ser: Josep Guardiola, Albert Om, Josep Cuní, Pilar Rahola, Andreu Buenafuente, Edurard Punset i Pablo Picasso, entre d'altres. Com podem veure, no tots els comunicadors esmentats són periodistes, sinó que també hi ha pintors, entrenadors de futbol, científics, humoristes...

Per si us interessa, us adjunto l'enllaç del programa Com va la vida d'Andreu Buenafuente amb la col·laboració d'Eduard Punset, dos dels comunicadors que hem dit anteriorment. Aquí podrem veure les característiques les quals defineixen un bon comunicador.

http://www.youtube.com/watch?v=e40EJ8j9eFg

Com hem pogut observar al llarg de la lectura sobre el llenguatge, aquest és imprescindible en la nostra vida. Per això, és molt important que entenguem el seu significat i que en fem un bon ús, ja sigui de forma oral o escrita. 

La descripció

La descripció és la representació d'alguna cosa, objecte, persona, sentiment, paissatge... és a dir, ja sigui coses físiques com abstractes. Aquesta descripció es dur a terme mitjançant paraules. Quan descrivim una cosa estem ajudant a una altra persona que pugui imaginar el que s'està descrivint.


Per veure clars exemples de descripció podem escoltar les cançons catalanes com: El gripau blau, Lila i Com un puny. Mitjançant aquestes cançons podem veure en què consisteix la descripció.


Però, a part de les cançons, trobem, també, diversos contes com per exemple l'Abiyoyo, narració explicada per Xesco Boix. Aquest conte és un molt bon exemple de descriure a una persona, en aquest cas, l'Abiyoyo. A més a més, el narrador motiva els nens perquè participin durant la descripció.


Pel que fa a la poesia, també trobem poemes els quals són descripcions. A la següent pàgina web en podeu visitar. Són molt interessants!! http://www.poemesvisuals.com/


I, finalment, trobem, també, vídeos que descriuen a persones, moments, coses... Per exemple, l'spot que va fer Estrella Damm a Formentera: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=1VRZlSSIrwY



Autorretrat


Una altra manera de descriure és mitjançant l'autorretrat. No és gens fàcil fer un autorretrat, a classe ho vam dur a terme per tal de que els companys de classe poguéssin endivinar qui era cadascú. Abans, però, haviem de dir quatre adjectius que definéssin a la persona la qual haviem llegit la seva autodescripció.


Aquesta és una molt bona activitat: en primer lloc per posar en pràctica el que hem après sobre la descripció i en segon lloc per conèixe'ns una mica més entre els companys de classe.


Qui ets, tu?

Aquesta és una de les activitats que hem realitzat a classe, la qual consisteix en descriure a una persona mitjançant una fotografia. Jo vaig descriure a la meva amiga i companya Maria Risques Blasi amb la següent fotografia.

Hi ha persones de tota mena, persones que saben viure la vida en tot moment, que disfruten, gaudeixen, fan camí... La persona que descric és molt transparent. Em transmet seguretat, amistat, felicitat...

A través d’aquesta fotografia vull que la gent vegi com és la persona que descric. Tothom té un principi i un fi, som éssers finits, dins d’una infinitat. Quan coneixes a una persona, coneixes coses molt properes, però a mesura que et vas endinsant en la relació coneixes altres aspectes que et van agradant cada vegada més.

El mar és la imatge perfecte de la persona la qual descric, atès que és tranquilitat però alhora un moviment constat. La seva vida està en ple moviment, amb una energia incansable, inigualable, sempre amb ganes de fer coses i coses diferents, de menjar-se el món, i, el més important, sempre hi posa una nota de color en tot el que fa, que provoca que tot el que fagi sigui especial.

Observem una posta de sol, imatge de començament i final, som éssers finits, i, això ens fa ser únics i els nostres actes, també. Cada dia és el primer i l’ultim, i aquesta persona el sap gaudir com mai.

I, per finalitzar, les patjades, les quals ens donen un camí, un camí al seu costat, un camí difícil de seguir, incansable i envejable. Un camí que sorgeix de l’atzar, com l’amistat que hem creat i que no sabem fins on arribarà.

Mai abans no havia conegut a una persona així, amb tanta vida dins seu, amb tantes ganes de fer coses, d’estar amb els altres. Sap escoltar, i sap donar bons consells. Com he dit, és molt transparent, però alhora no es deixa obrir per tothom, només per aquelles persones que per ella són especials.

RECITACIÓ DE POEMES

CANÇÓ DE LA MORT A L’ALBA, SALVADOR ESPRIU

Petita barca

damunt la mar

corre fortuna

llevantejant.

Quan esdevinguis

riu de negat,

per on sabries

passar-lo a gual?

Pres que fugia

del lent esguard

en cap sagrera

no té descans.

Marquen vedrunes

la pobretat

d’aquest meu somni

de pluja al camp.

Si para l’alta

mola, podràs,

fixa sotana,

potser rodar?

Record de sàndal,

tan vellutat.

Oh , l’allunyada

neu d’unes mans!

Recitar un poema no és gens fàcil. Es necessita tenir un bon control dels nervis, tenir seguretat, saber el significat del poema i, a més a més, dur a terme una bona gesticulació tant dels moviments del cos com de la modulació de la veu. 

Quan vaig recitar el podema d'Espriu estava bastant nerviosa, tot i que vaig respirar a fons i vaig començar sense por per dur a terme una bona recitació.